Evolució psicològica del èsser humà

Es un fet inqüestionable que l'èsser humà ha evolucionat en molts aspectes en molt poc temps, si tenim en compte l'escala evolutiva. Per exemple, en tecnologia. Fa relativament poc que és va inventar la roda. En fi, que hem evolucionat molt tecnològicament parlant. Però que me'n dieu de psicològicament? Allò que en diuen intel·ligència emocional. Creieu que hi ha gaire diferència entre un èsser humà de fa 2000 anys i un d'ara? Hem aprés a controlar les nostres emocions? Jo diria que no. Reaccionem igual de malament ara que fa dos mil anys. Els sentiments de venjança, tristesa, rabia, segueixen lliures i ens poden arribar a dominar completament. Vejeu sino els casos de maltractaments. Els desequilibris emocionals producte de experiències negatives també estan a l'ordre del dia.
El cervell segueix sent un gran desconegut. Hem aprés a modelar el nostre entorn, de dins cap a fora, però no hem aprés gairebé res de fora cap a dins. Hem aprés a curar ferides físiques, però i les psicològiques?. Aquestes son més difícils de curar. Una mala experìencia a l'infància per exemple, ens pot condicionar la forma en que serem de grans. La majoria tenim un o altre complexe. Una o una altra "ferida" psicològica que es manifesta en formes vàries, angoixa per exemple. No soc psicòleg però segur que hi han teràpies per a curar aquests problemes. Però tot i així, tinc la sensació que en això estem encara a l'edat de pedra.