dilluns, 1 de setembre de 2008

Estar sol

Estar sol no és necessariament el mateix que sentir-se sol. Hom pot estar acompanyat físicament de molta gent i sentir-se igualment sol, de la mateixa manera que pot estar sense ningú al voltant i no sentir-se sol. Diria que potser és més 'depriment' sentir-se sol en companyia que sentir-se sol sense ningú, perque sembla que si estàs amb gent al voltant és precisament per a no sentir-te sol.

diumenge, 3 d’agost de 2008

Frase del dia

"Que una cosa resulti interessant no vol dir que sigui entretinguda de la mateixa manera que, si una cosa resulta entretinguda no necessariament ha de ser interessant"

dimecres, 23 de juliol de 2008

El nostre pitjor enemic és ... nosaltres mateixos

Quan estem sols no ens venen veus de fora. Veus de gent que ens envolta. Veus bones i també veus dolentes des del nostre punt de vista. Però que al cap i a la fi ens distreuen i ens fan centrar l'atenció en altres coses. En canvi quan estem sols, l'única veu que sentim és la que prové del nostre interior. I no em refereixo a les veus que senten els bojos. És la veu de la nostra conciència ò del nostre jo, que ens xequeja continuament. El pitjor crític que hi pot haver. El més exigent. El que allibera les nostres pors més profundes. És per això que no ens agrada estar sòls. Per que quan ho estàs... penses massa. Acudeixen les palles mentals. Les pors irracionals. S'ha d'estar molt equilibrat per a esvaïr les pors interiors i que no t'afectin. Molt.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Iniciativa

La gent es pot dividir entre els que porten la iniciativa i els que deixen que les coses passin (o no). Es difícil saber quan s'ha de portar la iniciativa o quan s'ha de deixar un portar pels aconteixements i que les coses flueixin de forma natural. Una decisió precipitada pot espatllar el que voliem aconseguir i una actitut massa passiva pot deixar escapar una oportunitat.
S'ha de trobar el equilibri i no és fàcil. La clau es deixar-se portar però prendre la iniciativa quan és el moment adequat. És fàcil dir-ho. O també pots portar la iniciativa fent creure que et deixes portar, però això requereix molt d'art i ho deixo per als artistes.

dimarts, 24 de juny de 2008

Perquè aquest blog?

Simplement, l'altre dia se'm va ocorre que, de tant en quant..., molt de tant en quant... , se'm passen coses pel cap que m'agradaria recordar. No, no em refereixo a coses com ara... recordar-me de llençar la basura ó recordar-me de tornar la pel·lícula al videoclub. Em refereixo a coses més profondes. Filosofades i reflexions sobre la vida que estaria be recordar i compartir-les també.
Poden ser coses útils, o coses inútils. Pensaments que poden provindre de l'experiència ò de la reflexió més interior. Reflexions naif d'aquelles que quan les llegeixes uns anys més endavant penses... que innocent que era, ara ho faria d'una altra manera ó ja no penso així, que equivocat estava. No importa. La idea és que els meus pensaments no es perdin 'como lágrimas en la lluvia'.